Urbanoporosi, una experiència en positiu de la iniciativa social i cívica, després de la crisi que a foradat ciutats i societats.
Urbanoporosi es presenta al TPK Art i Pensament Contemporani que és un centre d’investigació a l’entorn de la creació i de l’art, ubicat a L’Hospitalet de Llobregat, que treballa des de la perifèria de Barcelona promovent experiències i vivències personals, complicitats creatives i raonaments crítics amb una voluntat explicita oposada a la especulació artística-econòmica. I aquest projecte que ens presenten ara és una experiència geogràfica, cartogràfica, paisatgística, social i artística. M’havien dit, “demà no inaugurem una exposició, és un treball que ha fet un col·lectiu de Sabadell…”. Doncs és veritat, Urbanoporosi, Sabadell i els silencis urbans, és un treball d’observació, de constatació, de verificació d’un entorn, és la voluntat de comunicar i implicar a altres conciutadans vers aquesta realitat, la dels espais abandonats, buidats, tapiats, tancats, exhaurits, desarrendats, enrunats, desolats, que estan per tot arreu i en concret per tot Sabadell. Aquest col·lectiu s’ha adonat que el seu paisatge en poc temps s’ha transformat i ha creat uns buits que són expressió d’una realitat però que al mateix temps estan destruint (desestructurant) la ciutat. Els autors d’aquest treball, d’aquesta exposició, el col·lectiu (Sa)badall integrat per la fotògrafa Berta Tiana, i els geògrafs Bernat Lladó i Maties Serracant, van caminar per la seva ciutat i s’adonaren de la quantitat d’immobles i solars deshabitats, abandonats i fora d’ús. Aquesta situació dibuixa un paisatge inhòspit amb el que es conviu a diari però aquesta porositat de buidor és tan gran que cal parar atenció perquè està condicionant la vida de la ciutadania de manera insistent. Van pensar que l’art seria un bon canal de difusió del seu treball i que podia ajudar-los a l’hora de cercar complicitats necessàries perquè l’objectiu no resta en la pròpia exposició ni en la seva reflexió ans al contrari, el que volen, és la transformació dels cors i de la mirada dels sabadellencs per tal que prenguin consciència i cerquin solucions reversibles a aquesta paisatge.
Han autoeditat un catàleg magnífic on queda molt ben explicada aquesta iniciativa, amb uns textos que poden ser un bon punt de partida per a la reflexió i confrontació d’idees.
No és una exposició depriment perquè les imatges, les fotografies de Berta Tiana, nues, contundents, no mostren cap drama humà, són murs i parets fora d’ús i per potser per això podem tornar a plantejar com rehabilitar-los. Urbanoporosi és una bona mostra d’art contemporani.